¿Para qué queremos Dios?
Siguiendo con el hilo anterior, hoy me querría centrar más en la figura de Dios que no en el espectáculo que lo rodea. La figura de Dios ha sido, desde siempre, una de las más importantes para la humanidad. Dios ha servido para todo: para matar, para vivir, para descubrir, para ganar, para ver, para hablar, parar curar…pero, ¿por qué encontramos a Dios en estos hechos que se pueden explicar por sí solos? ¿No decía Guillermo de Occam con su navaja que la hipótesis más simple es probablemente la correcta? Dios es brutalmente improbable..por muchas razones, pero creo que la más importantes es que lo es simplemente por que no es necesario..podemos vivir sin Dios.
La tetera de Russell es una de los ejemplos más buenos para entender la poca posibilidad de Dios, es un ejemplo extremo, pero esa es la intención..les dejo con Russell en la revista Illustrated (1952) en un artículo titulado “¿Existe un Dios?”:
Si yo sugiriera que entre la Tierra y Marte hay una tetera de porcelana que gira alrededor del Sol en una órbita elíptica, nadie podría refutar mi aseveración, siempre que me cuidara de añadir que la tetera es demasiado pequeña como para ser vista aún por los telescopios más potentes. Pero si yo dijera que, puesto que mi aseveración no puede ser refutada, dudar de ella es de una presuntuosidad intolerable por parte de la razón humana, se pensaría con toda razón que estoy diciendo tonterías. Sin embargo, si la existencia de tal tetera se afirmara en libros antiguos, si se la enseñara cada domingo como verdad sagrada, si se la instalara en la mente de los niños en la escuela, la vacilación para creer en su existencia sería un signo de excentricidad, y quien dudara ameritaría la atención de un psiquiatra en un tiempo iluminado, o la del inquisidor en tiempos anteriores.
¿Para qué queremos a Dios? ¿Para creer en algo..?¿Psicológicamente necesitamos a Dios..? Desde que me empecé a plantear seriamente el tema de la divinidad, la primera solución que me viene a la cabeza cuando me preguntó para qué querremos a Dios es para consolarnos..la muerte, la consciencia de que vamos a morir, es un peso duro de soportar, y aún más duro de digerir. Por eso, puede que los humanos inventaran Dios (y aquí me permitiré citar a L.Feuerbach cuando decía aquello de “No es Dios quien crea a hombre sinó al hombre que crea a Dios”..) para que les permitiera vivir tranquilos..es difícil de imaginar a corto plazo, pero fácil de entender pasadas generaciones..la gran solución, esto no termina, hay prórroga y es eterna..
El final es una razón, y puede que el principio otra..¿como empezó todo esto? La ciencia está intentando dar respuesta a esta pregunta desde hace muchísimos años, y han surgido miles de teorías sobre el tema..solo una será la cierta..pero lo fácil para todos, lo más limpio..es poner a Dios. Incluso los deístas, señores que creen que Dios que creó el universo y ahora simplemente se lo mira todo, buscaron en Dios la respuesta a esta pregunta.. Es la gran solución, aquella que a bote pronto parece mejor, vino Dios, lo hizo, acabado el problema..
Sí, ha quedado claro, creer en Dios es fácil..soluciona muchos problemas, probablemente esta sea la razón por la cual la hipótesis de Dios sigue entre nosotros..pero también deberíamos empezar a plantearnos la hipótesis buscando argumentos..yo también puedo formular una hipótesis y decir que nadie va a poder probarla, gané..seré yo quien tenga razón.. Yo no sé si Dios existe o no, pero me inclino a pensar que esta obsesión por la falta de argumentación al respecto, la fe..aquella fe que nos hace creer sin saber, sin razonar..todo esto me lleva a pensar que faltan argumentos para que exista Dios. Y sí, pido argumentos..lo siento, no le encuentro sentido a vivir creyendo en algo sin tener argumentos..
Por último, creo que es importante tratar el tema de Dios. Nuestra sociedad está montada sobre un grupo de temas tabú de los cuales no se pueden hablar..hay que acabar con esto, hay que poder hablar de religión, poder discutir, intercambiar opiniones..argumentos, razones..¿por qué la religión es diferente? ¿son temas intrapersonales? ¿es un tema intrapersonal alguien que crea el universo..? Simplemente esto, creo que el diálogo sobre el tema es bueno, necesario..podemos hablar sobre Dios sin problemas..la libertad de expresión es simplemente esto..
¡Viva el diálogo!
Comments
Gran libro “El espejismo de Dios”. Lástima que llega un momento en el cual me sobrepasó un poco con tanta teoría paranoïca hacia el final del libro.
Yo también pienso que no necesitamos a Dios para nada. Si ves en este enlace dejo bien clara mi postura sobre el tema.
no era que la hipotesis simple era la correcta, si estas dient que deu es la escapada fàcil, la idea simple, perquè no és la correcta (ho dic per el de les navalletes i tal…)
com podeu dir que no necessitem a déu?? potser tu no el necessites pero no invcloguis a tota la himantat!!(cosa que fas sovint i sàpigues que ets 0 representatiu de la humanitat).
no veus la importància que ha tingut déu al llarg dels anys? és un pilar fonamental on recolzar-se per moltisima gent, és déu l’únic que porta a tirar endevant a molta gent és aquesta figura inexistent!
però no son inexistents la democràcia, la veritat, la llibertat i molts altres ideals de l’home?¿ perquè els defenses a aquells i a déu no?¿ (sera que el pinten de senyor gran i es millor intentar matar a un senyor gran que a una dona ensenyant els pits!). Que els homes necessiten recolzar-se en algo és evident i no creus que com més columnes on recolzar-se més llibertat i totes aquestes coses que tant t’agrada defensar!!!
als que has d’insultar és als que construeixen la columna, ella en si no en te la culpa!!
Em sembla que has entès malament algunes idees..jo no dic que Déu sigui la hipótesi més simple, dic que per a creure-hi és la més còmode (sense fer-ne un anàlisi racional), però que en el moment que fem un anàlisi sobre a hipòtesi veiem que és sumament improbable..que Déu sigui la escapada fàcil no significa que sigui la hipòtesi més simple..i aquí és totalment aplicable la navalla d’Occam.
Soc coscient de que soc 0 representatiu de la humanitat, el plural és simplement per englobar un grup de gent, si li vols veure alguna cosa més enllà que una opinió no has entès el text..és la meva opinió expresada com jo vull..res més enllà d’això.
Deixant de banda la democràcia, la llibertat i els altres ideals (que defenso simplement perquè crec que aporten alguna cosa a la nostra societat, ens donen una millor vida..una vida més justa..i als quals no els hi trobo cap mena de relació amb Déu ni amb l’article..), no entenc el teu comentari. Sembles obsesionat en creure en que necesitem a un Déu que ens construim nosaltres mateixos..i això quin sentit té? En el moment que saps que ens ho hem montat nosaltres, quines ventatges té Déu? No té cap sentit un Déu que sabem que no existeix..la gent que es “recolza” sobre ideals, ho fan creient en ells, pensant que hi són allà..però si tu ens dius que els hem fet nosaltres, no té cap mena de sentit tot plegat..l’autoengany és per tu la millor forma de vida?
Per últim, jo no insulto a ningú..critico..igual que hem de criticar tot el que veiem..anem bé si criticar per tu és insultar, parlo d’una crítica constructiva, d’una crítica seriosa, cal donar voltes a tot el que ens fan pensar..i Déu és un d’aquells temes tabús que sembla que no podem plantejar-nos simplement per venir de molt lluny i ser intrapersonal..cal trencar amb això.
I per últim, sí, sè de la importància de Déu, i? Saps tu quantes guerres ha provocat, quants mors ens hauriem estalviat si Déu no existís…? Total, ho hem construit nosaltres, que brillants som a vegades els humans..
a.
de fet per algu que creu en déu aquest no ha estat creat pels homes!! pero tots els ideals han estat crets pels homes, o es que hi ha una força suprema cpaç de crear??¿
Però en tots els ideals ja s’asumeix que han estat creats per homes, tots sabem que la democràcia prové de Grècia i ha estat “pulida”..però això no és un motiu per no creure-hi.. El gran problema de Déu és que és contradictori amb haver estat creat per els homes..m’explico, que els homes hagin creat la democràcia no afecta en res a la pròpia democràcia..però que els homes han creat Déu desmonta totalment la figura de Déu..perquè ell porta dins seu ser el creador suprem.. aquesta és la gran diferècia, em sembla que bàsica per a diferenciar-los.
…és sorprenent llegir, no tots, però si alguns dels comentaris que generen les aportacions del ciutadà Reca. En ple 2008, em fa l’efecte que gent educada i formada en països relativament normals, amb institucions educatives més o menys normals, potser hauria de patir menys per determinades coses i més per d’altres. Em sorprén molt que gent (que altrament viu absolutament fora de la religió en pràcticament tots els àmbits de l’existència humana) pensi, parli, i remeni tant el concepte de Déu. ´Però algú troba cap relació en el funcionament del món des d’un punt de vista físic, o químic, o tecnològic… amb Déu?, algú veu a Déu en la final de futbol de demà diumenge (per aquells a qui interessi aquest fenomen9?, algú veu a Deú en els milers i milers de persones semi nues prenent el sol a les platges per culpa de la calor?…
…la racionalitat, per bé que limitada i relativa, exigeix alguns requisits. Algú posa en el mateix sac la idea de Déu (?) i la democràcia, i diu que tot són ideals inexistents… Però què te a veure la idea-concepte de Déu i el funcionament democràtic d’un país que tinguis divisió de poders i sufragi universal? Déu no existeix i la democràcia relativa i discutible sí. No ho barregeu tot. I en qualsevol cas, si ho voleu barrejar feu-ho bé, no? Si no hi ha democràcia és perquè les institucions autoritàries i tiràniques com les diverses esglésies, aixafen i destrueixen la democràcia.
…”els homes que necessiten recolzar-se en la columna de Déu”…?, aquests, seran lliures així?, voleu dir?
…”una força suprema capaç de crear”? No voldria que ningú s’ofengués massa (perquè una mica em sembla ineludible), però potser hi ha hagut un excés -sobretot de pel·licules- de ciència ficció, de forces supremes, d’energies, d’anells, de hobbits, de guerres de les galàxies i d’espases de llum, i d’altres invents de la raó-fantasia-imaginació humana… no?
…i mira, ja que hi som, i que veig l’ombra allargada de l’exèrcit dels sacerdots traient el nas per darrere dels vels negres de la fe, recomanaré algunes lectures de rabiosa actualitat, textos molt-molt recentment publicats:
…el primer, el del matemàtic italià Piergiorgio Odifreddi, POR QUÉ NO PODEMOS SER CRISTIANOS (Y MENOS AÚN CATÓLICOS), de l’editorial RBA… no cal dir l’enrenou que ha aixecat a la Itàlia dels Estats Pontificis del papa Benedetto, el sàtrapa d’en Berlusconi, etc. etc.
…el segon, el de Christopher Hitchens, DIOS NO ES BUENO, de l’editorial Debate…
…el tercer, el de Bart D. Ehrman, ¡DÓNDE ESTÁ DIOS? (EL PROBLEMA DEL SUFRIMIENTO HUMANO), de l’editorial Ares y Mares… un text que trasllada al lector l’angoixosa experiència de l’autor (biblista reconegut mundialment) en el seu camí cap a l’abandonament definitiu de la fe.
Ya lo creo que has cogido un buen éxito en Internet, reca, te lo comento aquí porque no veía otro sitio más apropiado. Ya hablaremos por msn. Un saludo.
Vaja vaja vaja, t’absentes uns dies i es revoluciona la cosa.
Jo penso que sí que és inherent a la conducta humana (almenys la més primitiva, per dir-ho d’alguna manera) la necessitat d’aferrar-se a alguna cosa, a creure, o més aviat, a voler-se sentir part d’una cosa molt més gran i per tant protegits. Al cap i a la fi, a totes les societats primitives ha sorgit una forma o altra de divinitat, sempre plantejada com a quelcom sobrenatural generador de vida. Tot i així, la branca més racional sempre ha apuntat cap a una inexistència. Potser és qüestió, així com teòricament s’evoluciona cap a una igualtat entre homes i dones, s’evolucioni cap a un ateïsme social. Malauradament, hi ha estructures molt anclades en la mentalitat humana, tant les del masclisme com les de la religió. No dic que estiguin necessàriament lligats, però considero que no és casualitat que els talibans obliguin a les dones a portar burka.
*
Add A Comment