http://hastalosblogones.blogspot.com

http://www.peacecircle.org/universe-god.htm

Ara, però, parlàvem dels informadors, de la seva responsabilitat…

Bé, crec que és important veure, com els informadors han començat a desenvolupar una nova funcionalitat. Els reporters són els nous policies del s.XXI. Ara, els reporters busquen els problemes, i els policies i els jutges ho solucionen. Quin és el mitjà més ràpid per solucionar un problema entre veïns? Anar a la televisió -de seguida l’Ajuntament es posa les piles…-.

Aquesta nova funció, estaria, potser, un tant… descolocada. Cadascú té les seves responsabilitats, les seves feines. Però donat com de malament funciona, crec, la justícia, i com de malament funciona l’autoritat, considero que, en alguns casos, els mitjans ajuden a que es faci justícia. Quin problema hi ha, però? Que qui controla els mitjans, controla la justícia. És així de sencill.

Si no surt a la televisió, no ha passat. Si surt a la ràdio, ha passat una mica. Si surt al diari, bé… anecdòtic. En un llibre? Ficció.

Estic d’acord, que donada aquesta situació, és bo que els reporters, els professionals de l’informació, siguin conscients de què tenen entre mans.

Ah, una anècdota. A les humils papereres de l’estació de Sants -no sé si en altres estacions també…-, els usuaris sabran que estan divides en tres, per això del reciclatge… Doncs bé, els també humils serveis de neteja, potser per estalviar-se diners, feina, o potser perquè hi havia darrere una ment maquiavèlica i malvada pensant…, van posar una bossa comuna, és a dir, que tiressis on tiressis la deixalla, tot anava a parar al mateix lloc, fos plàstic, paper o orgànic. Una persona va trucar al defensor de l’oient a Catalunya ràdio, als matins de Catalunya ràdio -una programa dirigit per Antoin Bassas i actualment i malauradament “clausurat” per la política anti-catalanista i “anti-seriositat” de les institucions-, denunciant el fet. Doncs, sorpresa! Pocs dies després, les paperes caudien d’una nova policromia, o tricromia que garantia el bon funcionament del reciclatge ferroviari.

Apa,

lakk.
Salut i Independència!

Jo penso que sí que és inherent a la conducta humana (almenys la més primitiva, per dir-ho d’alguna manera) la necessitat d’aferrar-se a alguna cosa, a creure, o més aviat, a voler-se sentir part d’una cosa molt més gran i per tant protegits. Al cap i a la fi, a totes les societats primitives ha sorgit una forma o altra de divinitat, sempre plantejada com a quelcom sobrenatural generador de vida. Tot i així, la branca més racional sempre ha apuntat cap a una inexistència. Potser és qüestió, així com teòricament s’evoluciona cap a una igualtat entre homes i dones, s’evolucioni cap a un ateïsme social. Malauradament, hi ha estructures molt anclades en la mentalitat humana, tant les del masclisme com les de la religió. No dic que estiguin necessàriament lligats, però considero que no és casualitat que els talibans obliguin a les dones a portar burka.

*

Però hem de reconeixer que és molt dificil construir un Estat en que cada individu pugui opinar i donar una valoració, per això extisteixen els partits polítics i les agrupacions de gent que pensa igual que ajuden a fomentar unes idess comuns.

M’agrada que hi hagi més gent que noti que tot això no rutlla, anem malament i hauríem de fer-hi alguna cosa.

Falta ACTUAR

…el primer, el del matemàtic italià Piergiorgio Odifreddi, POR QUÉ NO PODEMOS SER CRISTIANOS (Y MENOS AÚN CATÓLICOS), de l’editorial RBA… no cal dir l’enrenou que ha aixecat a la Itàlia dels Estats Pontificis del papa Benedetto, el sàtrapa d’en Berlusconi, etc. etc.

…el segon, el de Christopher Hitchens, DIOS NO ES BUENO, de l’editorial Debate…

…el tercer, el de Bart D. Ehrman, ¡DÓNDE ESTÁ DIOS? (EL PROBLEMA DEL SUFRIMIENTO HUMANO), de l’editorial Ares y Mares… un text que trasllada al lector l’angoixosa experiència de l’autor (biblista reconegut mundialment) en el seu camí cap a l’abandonament definitiu de la fe.

…la racionalitat, per bé que limitada i relativa, exigeix alguns requisits. Algú posa en el mateix sac la idea de Déu (?) i la democràcia, i diu que tot són ideals inexistents… Però què te a veure la idea-concepte de Déu i el funcionament democràtic d’un país que tinguis divisió de poders i sufragi universal? Déu no existeix i la democràcia relativa i discutible sí. No ho barregeu tot. I en qualsevol cas, si ho voleu barrejar feu-ho bé, no? Si no hi ha democràcia és perquè les institucions autoritàries i tiràniques com les diverses esglésies, aixafen i destrueixen la democràcia.

…”els homes que necessiten recolzar-se en la columna de Déu”…?, aquests, seran lliures així?, voleu dir?

…”una força suprema capaç de crear”? No voldria que ningú s’ofengués massa (perquè una mica em sembla ineludible), però potser hi ha hagut un excés -sobretot de pel·licules- de ciència ficció, de forces supremes, d’energies, d’anells, de hobbits, de guerres de les galàxies i d’espases de llum, i d’altres invents de la raó-fantasia-imaginació humana… no?